Des de la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles ens apuntem a recordar la Montserrat Roig, quan ja fa 20 anys que ens va deixar:
"Jo també m'apunto als moments de plenitud efímers, m'apunto a l'escalf del vi que comparteixo amb els amics, m'apunto a la ironia que matisa sense destruir, m'apunto a les àries de Verdi i a les obertures de Wagner, m'apunto a la poesia i a la música sense saber, com Strauss al Capriccio, què són primer, si els sons o els mots, m'apunto a l'amistat que no troba explicació racional i que, tanmateix, no deixa de durar, m'apunto al diàleg dels intel·ligents, m'apunto a la maldat quan aquesta és gandula i a la beneiteria quan calla, m'apunto al silenci de l'amiga que només m'escriu quan té alguna cosa a dir-me i també m'apunto al record d'un poti-poti que vaig menjar un dia a la vora del mar..." (Inici de l'article publicat el 21-02-1991 i recollit al dietari a Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari Obert 1990-1991)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada